Lliçó 25. Les bombolles

... per quin caprici els déus fan i desfan meravelles tan breus

Assentat, esperant el bus davant l’Arc de Triomf, una munió de nanos anava amunt i avall pel Passeig de Lluís Companys seguint un personatge que fabricava bombolles de sabó una darrere l’altra.

Heu vist mai una cosa tan màgica com una bombolla de sabó? Creix, s’infla, s’estira, segons com la toca la llum pren uns reflexos tornassolats i amés, comença a volar i volar fins que de cop i volta desapareix, ja no és res, s’ha fos i com a molt, trobareu unes gotes d’aigua al terra.

En molts moments i ara és un dels més difícils per a nosaltres, jo voldria que moltes coses fossin tan fràgils com una bombolla de sabó per a fer-les desaparegué   per sempre i, en un instant. 

Lliçó 23. El fantasma

La Mercè s'inventa que va a veure al seu amic a l'habitació. I al seu costat (virtualment) hi enraona.

Estava tot molt fosc menys l'espai on un grup de músics esperava les ordres del director per continuar l'assaig. Com un fantasma m'havia escolat dins de l'església en escoltar des del carrer el só de la música i allà estava, en un racó, per gaudir d'allò que més m'agrada: veure un assaig en directe ja que és el moment en que el director esmena i poleix a cada un dels intèrprets fins que tot el conjunt sona com un únic instrument.

 Sóc conscient de les meves mancançes: no toco cap instrument, de música molt poc i tampoc tinc una bona veu així que, més d'una vegada, en els meus somnis, he dit que vendria la meva ànima al diable per poder cantar un "Nessun dorma" o per poder tocar el concert per a violí i orquestra de Txaikovski ... malauradament el somni s'acaba, el diable desapereix i jo segueixo amb la meva veu trencada i l'absoluta incapacitat d'arrancar unes notes coherents a qualsevol instrument.

Lliçó 22. Cal agrair els bons regals

... en Màrius agraeix a la Mercè el regal dels peücs. I dels peücs en fa un símbol, el de la seva terra natal.

No hi ha regal per petit que sigui, que amb els anys no pugui esdevenir un bé molt preuat !

Benvolgut Joan,

Ja fa un munt d’anys (diria que més de 10), vaig estar un parell de dies en el teu hotel (Masia La Palma - l'Empordà) i, a l’hora d’esmorzar, vaig escoltar una música encisadora que no sabia d’on venia. Vaig acostar-me al mostrador i vaig preguntar-te si eren CD’s, cintes, cassets, ... i em vas dir: -res de res, la baixo per "internet", d’una emissora suïssa: “Radio Swiss Classica”.

Des d’aleshores, quan m’assec a l’ordinador, el primer que faig és posar en marxa aquesta emissora i també, donar-te les gràcies Joan, per tantes i tantes hores de bona música, sense cap mena de publicitat ni pesades entrevistes ni ampul·loses descripcions de l’obra que anem a escoltar o que ja hem escoltat.

Una altra vegada, moltes gràcies,

Gabriel.

Amics, us recomano aquesta emissora on trobareu breus trossos de bona música clàssica i moltes vegades, d’autors que són desconeguts, al menys per a mi.