La Mercè s'inventa que va a veure al seu amic a l'habitació. I al seu costat (virtualment) hi enraona.
Estava tot molt fosc menys l'espai on un grup de músics esperava les ordres del director per continuar l'assaig. Com un fantasma m'havia escolat dins de l'església en escoltar des del carrer el só de la música i allà estava, en un racó, per gaudir d'allò que més m'agrada: veure un assaig en directe ja que és el moment en que el director esmena i poleix a cada un dels intèrprets fins que tot el conjunt sona com un únic instrument.
Sóc conscient de les meves mancançes: no toco cap instrument, de música molt poc i tampoc tinc una bona veu així que, més d'una vegada, en els meus somnis, he dit que vendria la meva ànima al diable per poder cantar un "Nessun dorma" o per poder tocar el concert per a violí i orquestra de Txaikovski ... malauradament el somni s'acaba, el diable desapereix i jo segueixo amb la meva veu trencada i l'absoluta incapacitat d'arrancar unes notes coherents a qualsevol instrument.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada