✪
El despistat
A un bon amic meu, des de molt jove li van posar el capell de despistat.
Amics, família, tots un moment o altre li hem dit la paraula maleïda
encara que, per altra banda, aquest capell que ho aguantava quasi tot, li ha
permès deixar de fer o deixar d’anar allà on no li venia de gust en aquell
moment.
Com ja imagineu, a casa és el lloc ideal per explotar el seu petit
“defecte”:
-
Que no
has baixat la brossa ? Ai, no me’n he recordat, em sap greu, després la
baixaré.
-
Has
portat els diaris ? Ho sento, he passat de llarg el quiosc ...
No fa massa temps, explicar a la seva dona, després de un dels seus
oblits, que ell no era despistat sinó que tenia una memòria selectiva que
recordava perfectament moltes coses però no les petiteses. Ella contestar
enfurismada: És a dir, quantes vegades realment no te’n recordes i quantes
passes de mi? No cal dir que durant un bon temps li va fer uns morros de pam i
que des d’aleshores tenia que anar amb molt de compte amb la seva “memòria
selectiva”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada