✪
Problemes físics i mentals sumats, en contrapunt a una situació alegre,
de festa.
La Isabel m’havia demanat de no faltar a l’assaig d’avui al Montclar. El
esbart Gresol tenia una actuació a l’envelat de la plaça del Diamant i aquesta
nit, el mestre escolliria la parella que ballaria “La Morisca”. Vaig arribar
d’hora a l’assaig i la Isabel va voler que em possés la faixa per ballar més
segur i ella mateixa em va ajudar a enrotllar-me-la a la cintura. Assegut,
esperant a començar l’assaig, vaig fer el pitjor que pots fer quan t’espera un
examen a l’endemà i és anar-te preguntant:
i si surt aquest tema que contestaré? I si en surt aquell altre? Ai mare
meva! No tinc hores per a repassar tot el que em sembla que vaig fluix.
El mestre ens va cridar a la Isabel i a mi per assajar “La Morisca” i al
aixecar-me ja vaig sentir que la faixa no estava tan forta com quan ens la
lligàvem entre els nois. Vàrem començar amb el galop per col·locar-nos al punt
de sortida i tot seguit les tretze tirades de 8 compassos. Encara no havíem
acabat la segona tirada que ja notava la faixa fluixa i el cap no parava d’anar
equacions amunt i avall. La Isabel amb va prémer la mà com dient: estigues per la feina, home!
I jo entre la faixa i l’examen anava ballant fins arribar a l’última tirada on
vaig poder posar la mà a la cintura i fer el galop final i sortida de
l’escenari, quan la faixa va anar definitivament a terra.
Al següent diumenge, la Isabel i jo ballàvem “La Morisca” a l’envelat de
la plaça del Diamant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada