Comentaris sobre els poemes i text dels autors proposats:
Apel·les Mestres, Joan Oliver, Jacint Verdaguer, Caterina Albert, Mª
Antº Salvà
Apel·les Mestres (Enigma)
“Omple de flors, omple de flors
la terra;
pensa que un jorn –no gaire lluny
tal volta-
deus baixar a dormir en ses entranyes
...”
Verdaguer (La Xicoira)
no el coneixeu? ...
Apar subtil esfera que hi ha
caigut de l’aire
i es té damunt d’un bri, ...
és un pomell d’escuma vanitosa,
una blanca bombolla de sabó,
un vaporós esqueix de nebulosa,
que aspira a ser del prat
constel·lació.
El coneixeu el fruit de la
xicoira?
Ventau-lo i se desfà com una
boira.
Verdaguer (Al cel)
L’Univers és infinit,
pertot acaba on comença,
i ençà i enllà, amunt i avall,
la immensitat és oberta,
i allà on tu veus lo desert
eixams de mons formiguegen
Caterina Albert
En poques paraules; es tracta de
l’herbeta que es cria en els junts de les pedres del sól. És un serrellet verd
com una veladura d’esperança i suau com una manyaga d’un infantó; un petit
serrellet que no munta més que el pla de la via ...
Maria Antònia Salvà (D’un cactus)
Com rèptil monstruós de pell
clapada,
d’entranya llefiscosa, era ajocat
al seu racó, bevent la solellada
...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada