dijous, 19 d’abril del 2018

Lliçó 21. Cançó a la Lluna

... els vaig copiar, i va resultar que, en acabat, me’ls sabia de memòria. Els he dit moltes vegades a la lluna, aquestes nits. Tot dient-los-hi, he trobat que ...



Cançó a la Lluna. Òpera Rusalka d’Antonin Dvorak


Rusalka és una nimfa de les aigües que vol convertir-se en humana per poder viure amb un príncep del que s’ha enamorat, i aquí canta a la Lluna demanant-l’hi que li faci arribar els seus sentiments.






Lluna, que amb la teva llum il·lumines tot
des de les profunditats del cel
i vagues per la superfície de la terra
banyant amb la teva mirada les llars dels homes.

Lluna ! parat un moment 
i digues-me on se troba el meu amor
digues-l’hi, lluna platejada,
que és el meu braç qui l’estreny
perquè se’n recordi de mi
al menys un instant.

Busca’l pel vast món 
i digues-l’hi, digues-l’hi que l’espero aquí
i si soc jo amb qui la seva ànima somia
que aquest pensament el desperti.
Lluna ! no te’n vagis, no te’n vagis

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada