Lliçó 9. Els anys i l'experiència

“Tothom vol ser jove, quan en realitat la millor edat és la nostra, que és la edat en que ja hem après ...” que ningú vol saber de les nostres experiències, en particular els més petits, els nets, que quan els vols explicar o parlar d’alguna cosa amb caire seriós fugen esperitats i així, també dedueixes que si els més grans t’escolten alguna vegada, és més per respecte. Avui la informació, està a l’abast de tothom a la distància d’un “clic” i la que no es troba així no importa, no és rellevant.

Això també passa entre amics i companys. Te n’adones de que és difícil “ficar cullera” i cal provar-ho unes quantes vegades fins que “pots entrar” i no per massa estona. He arribat a la conclusió que els nostres coneixements, estudis, experiència ... no interessen per a res  a les generacions que segueixen. Potser l’únic canal de transmissió que ens quedi sigui el nostre exemple, la nostra manera d’actuar i manifestar-nos en front de tot el que està passant.

Jo no sé escriure poesia però, regirant papers de mon pare, vaig trobar aquest rodolí que allà pels anys 40’s va donar als seus companys de feina i jo, he volgut compartir-lo amb vosaltres.